5 Scariest and Creepiest Things Caught In a Morgue | Portugal | SONY Vegas PRO v11.0 Build

DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA"

Transcripción

1 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA XI legislatura primer període sèrie P número 2 Ple del Parlament Sessions 2 i 3, primera reunió, dilluns Presidència de la M. H. Sra. Carme Forcadell i Lluís TAULA DE CONTINGUT SESSIÓ 2 Manifestació de condol per les víctimes del desbordament del riu Sió a Agramunt 3 Proposta de resolució sobre l inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals /11 3 Proposta de resolució sobre la priorització d un pla de rescat ciutadà i l inici d un procés constituent /11 10 SESSIÓ 3.1 Debat del programa i votació d investidura del diputat Artur Mas i Gavarró, candidat proposat a la presidència de la Generalitat /11 30

2 Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d abril de El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC) reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l expedient de la comissió. Imprès al Parlament ISSN: (general) (sèrie P) DL: B

3 SESSIÓ 2 La sessió s obre a les deu del matí i dos minuts. Presideix la presidenta del Parlament, acompanyada de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida pel secretari general i el lletrat major. Al banc del Govern seu el president de la Generalitat en funcions, acompanyat de tot el Govern en funcions. ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA 1. Proposta de resolució sobre l inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals (tram /11). Grup Parlamentari de Junts pel Sí i Grup Parlamentari de la Candidatura d Unitat Popular - Crida Constituent. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 1, 3; esmenes: BOPC 6). 2. Proposta de resolució sobre la priorització d un pla de rescat ciutadà i l inici d un procés constituent (tram /11). Grup Parlamentari Catalunya Sí que es Pot. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 2, 3; esmenes: BOPC 6). La presidenta Comença la sessió. Manifestació de condol per les víctimes del desbordament del riu Sió a Agramunt En primer lloc, abans d iniciar l ordre del dia d avui, si m ho permeten, els proposo de fer un minut de silenci en record de les quatre víctimes que varen morir el passat dia 3 de novembre a causa del desbordament del riu Sió a Agramunt. Així, doncs, guardem un minut de silenci en la seva memòria. (La cambra serva un minut de silenci.) Em plau saludar, en nom de la cambra, l expresident Benach, exconsellers, exdiputats i autoritats que avui ens acompanyen. A continuació, vull donar la benvinguda a la il lustre senyora Hortènsia Grau i Juan i a l il lustre senyor Fernando Sánchez Costa, que avui s incorporen com a nous diputats de l onzena legislatura. Ambdós són diputats que coneixen molt bé el Parlament, atès que ja van ser diputats a l anterior legislatura. Proposta de resolució sobre l inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals /11 El primer punt de l ordre del dia és debat i votació de les propostes de resolució i de les esmenes presentades. Com recordaran, s han presentat dues propostes de resolució, una primera proposta de resolució sobre l inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals, presentada pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí i pel Grup Parlamentari de la Candidatura d Unitat Popular - Crida Constituent; una segona proposta de resolució sobre la priorització d un pla de rescat ciutadà i l inici d un procés constituent, presentada pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot. Dins del termini d esmenes, els grups parlamentaris de Junts pel Sí, la CUP - Crida Constituent, Catalunya Sí que es Pot i el Partit Popular han presentat esmenes. Com saben, la Junta de Portaveus del passat 6 de novembre va acordar que les dues propostes i les esmenes fossin objecte d un únic debat, en el qual cada grup parlamentari intervindrà per un temps de quinze minuts cadascun. Així, doncs, en primer lloc té la paraula l il lustre senyor Raül Romeva, en nom del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, per a presentar la proposta de resolució i posicionar-se sobre les esmenes. Raül Romeva i Rueda Bé, bon dia, senyora presidenta. Senyor president, consellers, conselleres, diputats, dipu tades, senyors, senyores, amigues, amics, avui m estreno en aquest faristol del Par- SESSIÓ 2 3

4 lament de Catalunya amb l honor, però també amb la responsabilitat de defensar la proposta de resolució amb la qual donem solemnement inici a la construcció d un nou estat, d un estat català, d una república catalana. Aquest era un compromís que vàrem adquirir durant la campanya electoral i que va esdevenir, entre d altres mesures, un estendard del caràcter excepcional amb què volíem, amb que volem dotar la present legislatura. Una legislatura que, tal com hem dit nombroses vegades, enfoquem com la darrera de caràcter autonomista. Molta gent viurà el dia d avui amb una gran emoció. Són moltes les persones a qui devem haver arribat fins aquí; algunes, malauradament, ja no hi són, tot i que sempre seran presents. I hi ha gent que ve de lluny, en aquest viatge, d altres hi ha arribat fa menys temps, però totes han estat necessàries per arribar fins aquí. La llista mateixa de Junts pel Sí, que vaig tenir l honor d encapçalar, no és altra cosa que la plasmació en format electoral d una demanda ciutadana, una demanda massiva, transversal i exemplarment pacífica. Milions de persones porten anys reclamant a les institucions i als actors polítics que dotin aquest país de les eines necessàries per poder garantir, entre d altres, l estat del benestar, la igualtat d oportunitats, el respecte a la diversitat, la justícia social. En altres paraules, hi ha una demanda creixent per tal que aquest país, Catalunya, sigui, a més d una nació, un estat, amb tot allò que comporta aquesta condició. Amb aquesta declaració que avui presentem i votem, volem marcar, per tant, no només l inici de l onzena legislatura del Parlament, sinó també un abans i un després pel que fa a la condició política d aquest Parlament i de les institucions catalanes. Som on som després d haver preguntat i escoltat la voluntat popular. Gairebé dos milions de persones van votar a favor que Catalunya esdevingui un estat, i aquesta és una xifra que posa de manifest la dimensió de l encàrrec. Per cert, no ens oblidem que per culpa de l actitud antidemocràtica del Govern espanyol molta gent es va veure privada, un cop més, d un dret fonamental, el dret a vot. En altres paraules, tothom pot fer-hi els jocs numèrics que vulgui, el que més li convingui, tant és, però la realitat, que té la virtut de ser tossuda, és que el dia 27 de setembre vàrem anar a votar sabent que, per a moltes formacions, aquesta era la manera, la millor manera, l única manera de poder exercir el dret a decidir. I és que, després de molts intents fallits de fer un referèndum legal i acordat, el 9 de novembre de l any 2014, coses de l atzar, ara fa justament un any, milers de persones de fet, milions fèiem cua per poder dipositar una papereta dins d una urna de cartró. En vàrem dir procés participatiu perquè no en podíem dir de cap altra manera; sabíem que no era el referèndum que calia, tampoc era el que desitjàvem, però llavors era l únic que se ns permetia fer, o això pensàvem llavors. Val a dir que va anar bé, molt bé, perquè ens va permetre votar, però va acabar malament, molt malament, perquè va acabar amb tres persones querellades per haver fet allò que la gent, el poble, els havíem demanat que fessin, posar les urnes. El passat 27 de setembre ho vàrem tornar a fer, aquest cop en forma d eleccions. Formalment van ser unes eleccions ordinàries per escollir un parlament, aquest Parlament, però tothom sabia que, de fet, per a moltes de les candidatures que ens hi vàrem presentar, fins i tot algunes que no ho han reconegut mai de manera explícita, eren especials, excepcionals. És més, des de Junts pel Sí sempre hem dit que era el referèndum que no havíem pogut fer de cap altra manera, i els resultats, es comptin com es comptin, siguin escons, vots o percentatges, posen de manifest que hi ha una voluntat massiva, clara i incontestable a favor de fer camí. Després d anys de reclamar el dret a decidir vàrem decidir, simplement, exercir-lo. La resolució que debatem ara i que votarem d aquí a una estona no és altra cosa que la traducció en format parlamentari d aquest compromís. Però tot plegat, per què? I més important encara, per a què? Hi ha qui descriu la situació actual com si es tractés d una aporia, un problema la solució del qual presenta una dificultat lògica insuperable, però aquesta és la grandesa de la política, o almenys hauria de ser-ho. Es tracta, ni més ni menys, de trobar respostes lògiques a problemes complexos, precisament allò que fa anys, de fet, dècades, que demanem a les estructures de l Estat espanyol, de les quals, tanmateix, només ens arriben atacs, insults i querelles. On és l alçada de mires, on és la responsabilitat institucional, on és el sentit comú, on és la justícia, on és la separació de poders? On és, en definitiva, la decència? SESSIÓ 2 4

5 Suso de Toro s expressava de manera taxativa en un article publicat fa només uns mesos: «No engañan a nadie, nadie se quiere engañar tampoco: un objetivo de la práctica totalidad de las fuerzas políticas españolas, dentro y fuera del Parlamento, es derrotar a Cataluña, negar eso es parte de la guerra política sicológica. No ha habido diálogo democrático y se ha llegado hasta aquí. Lo que la sociedad catalana afronta ahora es la concepción de la política como una guerra por otros medios.» Però Suso de Toro anava més enllà, quan afegia, amb relació a l anomenat «patriotisme constitucional», que «Carl Schmitt encajó muy bien en la cultura política dominante en España, el militarismo». I davant d aquesta constatació, dramàtica per altra banda, i compartida per tanta gent, trobem la resposta ciutadana. Les mobilitzacions dels darrers anys, massives i pacífiques, han posat d acord persones vingudes d arreu, amb visions diferents, posicions polítiques divergents, amb identitats múltiples, mestisses i complexes, que s expressen en múltiples llengües, però totes elles unides per una mateixa convicció: necessitem les eines d un estat per tal de poder garantir a les persones, a totes les persones, vinguin d on vinguin i tinguin el cognom que tinguin, més i millors oportunitats. Per què demanem al Ple del Parlament de Catalunya que voti a favor de la proposta de resolució que hem presentat conjuntament la CUP i Junts pel Sí? Ras i curt, per poder començar a treballar, ja, des d avui mateix, en la construcció d un estat que doni respostes als enormes i urgents reptes actuals. Volem un estat perquè creiem en l estat del benestar i el volem preservar. Volem un estat perquè volem expressar-nos i participar amb veu pròpia en els principals afers que preocupen avui a Europa i al món com, per exemple, i entre d altres, la gestió dels moviments massius i creixents de persones que busquen refugi i acollida; i finalment, volem un estat perquè senzillament, necessitem un estat de dret, en què la separació de poders no estigui permanentment trinxada i esmicolada i es garanteixi a tothom la igualtat de drets i oportunitats. Estat del benestar, veu al món, drets i llibertats, reforma institucional, heus aquí l oportunitat, la veritable revolució, la manera pràctica, real, factible de canviar-ho tot mirant cap endavant, comptant amb tothom i sense excloure ningú. La construcció d un estat se ns obre davant nostre, per tant, com una oportunitat d or per poder dissenyar i construir un estat modern, propi del segle XXI i exemplar en tot allò que té a veure, també, amb la prevenció i lluita contra les males pràctiques o la corrupció. Així, doncs, la resolució que votarem es tradueix en nou punts d enorme rellevància. En primer lloc, constatem que existeix un mandat democràtic, clar i legítim, que aposta per l obertura d un procés constituent, no subordinat. És per això que, en segon lloc, declarem solemnement l inici del procés de creació de l estat català independent en forma de república. Per fer-ho tercer punt, proclamem l obertura d un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu, per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana. Per la qual cosa quart, instem al futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions. El cinquè punt ens posa deures, en el termini màxim de trenta dies caldrà iniciar ho repeteixo, iniciar la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d hisenda pública. El sisè deixa clar qui en serà el subjecte. I és que, en tant que dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no quedaran supeditats a les decisions de les institucions de l Estat espanyol, i en particular del Tribunal Constitucional. I la raó, que hem explicat per activa i per passiva, no és cap altra que el fet que aquesta institució fa temps que amb les seves decisions ha quedat deslegitimada, especialment arran de la sentència de juny del 2010 sobre l Estatut d autonomia de Catalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre d altres. El setè punt deixa clar que qui conduirà aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l Estat espanyol serà, un cop més, la voluntat popular, a través de mecanismes de participació oberta, activa i integradora. El vuitè punt és clau, i sintetitza a la perfecció allò que fa que molta gent estiguem de fa temps convençuda que no hi ha cap altra acció possible, i és que la independència va, essencialment, de garantir els drets de les persones i del fet que la gent pugui viure millor. És per això que aquest punt insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l Estat SESSIÓ 2 5

6 espanyol. I quins són, aquests drets i normes? Doncs tenen a veure amb la lluita contra la pobresa energètica i amb el dret a l accés universal a l habitatge, a la sanitat i a l educació. Perquè un estat que posa en perill la salut i la vida de la gent amb arguments de caràcter legalista i centralista és, des del punt de vista social, un estat clarament fallit. Però l annex també té en consideració les plenes garanties de les llibertats públiques, el bon funcionament de les administracions locals, l atenció a les persones refugiades, el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos o la necessitat de finançar un pla de xoc social i de gestió del deute. Finalment, el novè i darrer punt reitera la que ha estat i segueix sent l actitud que sempre hem enarborat: la voluntat d iniciar negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d un estat català, independent, en forma de república. És per això que ho posem en coneixement de l Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional. Acabo la presentació de la resolució tot recorrent a les paraules d algú que des de fora de Catalunya ha sabut copsar, entendre i explicar la qüestió que ens ocupa en termes clars i indiscutiblement democràtics, Ramón Cotarelo, que justament aquest cap de setmana escrivia el següent: «Al dotar la independencia de contenido democrático, emancipador y progressista, Junts pel Sí y la CUP resuelven una vieja querella entre la liberación nacional y la emancipación social al postular el logro de un estado propio, una república catalana como instrumento imprescindible para las dos finalidades. Porque sin estado propio la nación estará indefensa y la emancipación social será una quimera. Es la revolución dentro de la revolución. Que la independencia se oriente en pro de la igualdad entre hombres y mujeres, del aumento de las libertades públicas, la justicia social y el bienestar de la colectividad, empezando por los más débiles, y que lo haga pacífica y democráticamente, es lo que da a la revolución catalana su incuestionable originalidad.» Amb aquesta declaració, doncs, ho reitero un cop més, donem compliment a un compromís electoral, a una demanda democràtica i a una urgència social i nacional. Vaig acabant, i vull fer esment tant de la proposta de resolució presentada per Catalunya Sí que es Pot com de l esmena presentada pel Partit Popular. Amb relació a la resolució de Catalunya Sí que es Pot, tot i coincidir, com es pot comprendre de les meves paraules, amb la necessitat de donar resposta immediata a la urgència social i de donar inici a un procés constituent, entenem que la proposta de demanar novament un referèndum ha quedat ja superada pels fets, de manera que no hi podem votar de manera favorable. Pel que fa a l esmena del PP, és evident que constata la lectura diametralment oposada del moment que vivim, i per tant tampoc la podem considerar votable a favor. Estic segur que en aquest cas, però, tampoc no serà cap sorpresa ni tan sols per als mateixos que han proposat l esmena. Acabo. Potser hi ha qui pensa encara que carregant els tribunals amb artilleria legalista aturarà aquest clam. Lamento dir-los que això ja no té aturador. Si no és avui, serà demà. Si no som nosaltres, seran uns altres. Però aquest país ja fa temps que diu, alt i clar, que ha arribat l hora d anar a totes. Moltes gràcies. (Aplaudiments forts i perllongats.) La presidenta A continuació, té la paraula la senyora Anna Gabriel, en nom del Grup Parlamentari de la CUP - Crida Constituent, per a presentar la proposta de resolució. Anna Gabriel i Sabaté Molt bon dia a tothom. Homes, dones, el passat 27 de setembre, en un context anòmal i excepcional, excepcional pel caràcter plebiscitari i constituent de les eleccions, i anòmal perquè no hauríem d acceptar amb tanta normalitat que tanta gent acumuli tant patiment i que batem rècords en atur i desigualtats, fruit de les polítiques dels diferents governs, també des d aquesta Generalitat, es generaren, però, un resultats electorals que demanaven compromís per prosseguir el camí irrenunciable cap a la plena llibertat política d aquest país, llibertat política per a un país que no ha de voler veure patir la seva gent mai més. SESSIÓ 2 6

7 Des de l endemà del 27 de setembre, la Candidatura d Unitat Popular - Crida Constituent va arrencar els treballs per garantir el compliment de l inequívoc mandat democràtic sorgit de les urnes i agilitzar l inici del procés cap a la república catalana. Ruptura democràtica, pla de xoc contra l emergència i la urgència social i procés constituent popular i no elitista, que no pot dependre de res que no sigui la voluntat inequívoca de la majoria social d aquest país: el triple embat cap a un futur radicalment nou, cap a la justícia social i cap a una nova configuració de les relacions de poder. Cal deixar enrere la Catalunya subordinada. És evident. Però també cal deixar enrere la Catalunya de les retallades, de les privatitzacions i de la corrupció, perquè ni el futur ni el present es poden assemblar al passat. Deia Julià de Jòdar el dia de la constitució d aquesta cambra que «la tasca principal d aquest Parlament serà la de resoldre el conflicte en els mateixos termes democràtics, pacífics i sostinguts dels moviments que li ha conferit la majoria democràtica i la legitimitat moral per fundar un nou model ètic, jurídic i polític assentat sobre la llibertat, la igualtat i la justícia social per al nostre poble.» I això és exactament el que fem des del mateix dia 28 de setembre a primera hora. I el primer dels resultats és aquesta declaració, que no és cap DUI, no encara, però sí un acte íntegre de sobirania, de democràcia i de dignitat, i que per nosaltres és sobretot un acte de ruptura, ruptura amb la legalitat que ens nega la possibilitat de ser poble, davant la imposició espanyolista que fa impossible la realització dels drets socials més bàsics i davant el fonamentalisme constitucionalista d un règim que enterra els nostres somnis; la legalitat feta búnquer, que s imposa per sobre de la legitimitat, de la nostra raó democràtica i de la nostra esperança social; una autonomia que, ofegada financerament i sotmesa a condicions d usura, impossibilita la realització de cap pla de xoc que permeti fer front a les necessitats d una majoria social que malviu sense poder realitzar el seu dret universal a viure una vida que valgui la pena ser viscuda. I, com no hem deixat mai de fer en aquest llarg camí per la plena llibertat política, tenim presents totes les que ens han precedit en la lluita. Perquè ha estat un camí de resistència, desobediència i mobilització, i en aquest camí el paper de les persones anònimes ha estat imprescindible. Anònimes, senzilles, invisibles. Totes i cadascuna de les lletres d aquesta declaració són un reconeixement a elles. Són un tribut a tanta perseverança, a tanta dignitat i a tanta herència rebudes. A les nenes que anaven a treballar a la fàbrica, com l Elionor, enfilades en una caixa de fusta per poder arribar al teler, aquelles mateixes nenes que a l escola els deien que la seva era una llengua que no mereixia parlar-se ni pensar-hi, i aquestes nenes no entenien per què la llengua amb què les estimava la seva mare, tan cansada de tant treballar, podia ser tan trepitjada. També ho van entendre així les mares i pares de Santa Coloma de Gramenet, les que van exigir una escola pública que no segregués els seus fills per llengua d origen. A aquells obrers de la metal lúrgia, molts dels quals vingueren de terres llunyanes, a qui els sàdics torturadors de Via Laietana, aquells a qui la Transició va garantir la seva impunitat, no els perdonaren mai que vinguessin aquí no només a treballar, sinó també a contribuir a aconseguir totes les llibertats negades. A les persones que han patit en silenci la humiliació, a les que han tingut por, a les que encara tenen por de manifestar-se, d expressar-se, perquè la por inoculada a aquest poble ha estat molt gran. A les persones que han llaurat la terra estimant-ne tots i cadascun dels racons. A les que han estat privades de llibertat per lluitar per la defensa dels drets col lectius. A aquelles que han arribat els darrers anys fugint de la misèria de la globalització neoliberal. Benvinguts a casa nostra, si és que hi ha cases d algú. Benvinguts aquí, on la diversitat és riquesa, patrimoni, refugi, i no problema, com alguns, per molt alts que siguin, volen fer veure, en la seva baixesa ètica i moral. A totes i cadascuna de les persones que saben i senten que ha arribat el moment d escriure un nou capítol en la història d aquest país, un nou capítol que comença a escriure s amb tres voluntats ben clares: la de no tancar-lo entre les parets de cap institució, la de sumar les majories més àmplies possibles i la de no convertir aquesta majoria en adhesió passiva, sinó en un poble actiu, compromès amb l articulació d un subjecte de caire popular i de composició àmplia, que sigui el veritable protagonista del canvi i de la transformació. És per això que anunciem l obertura d un procés constituent no subordinat. És per això que anunciem la tramitació de tres lleis, les primeres de les moltes que vindran, SESSIÓ 2 7

8 que seran claus en l articulació de la legalitat que caldrà que inserim en el nou ordenament juridicopolític i en les noves institucions que ens permetin governar-nos. És per això que anunciem la desconnexió democràtica de l Estat espanyol. Perquè fem un exercici democràtic que requereix que no se sotmeti a les voluntats d un estat que no ens representa. Perquè el futur d aquest poble correspon decidir-lo a la seva gent i a ningú més. Sense amenaces, sense imposicions, sense por. Perquè la democràcia és la voluntat de la gent, i la democràcia és garantir que allò que es legisla d acord amb els interessos de la majoria no pot ser revocat ni prohibit per cap altra instància. És per això que aportem a aquesta cambra una primera proposta de mesures per blindar drets fonamentals; una proposta encara limitada que parteix de la majoria que tenim, que neix de la voluntat popular que es va manifestar a les urnes el passat 27 de setembre; una majoria que voldríem més inequívocament independentista i d esquerres, més feminista, més ecologista, més solidària, però que és, en tot cas, la majoria de la qual hem de partir per conquerir més drets. Un annex per a tot un futur: ILP de pobresa energètica per un hivern sense fred, ni set, ni foscor; cap desnonament sense reallotjament; un país sense llei Wert ni llei mordassa; la fi immediata de l apartheid sanitari; l inici de la renegociació del deute que hipoteca el futur i engreixa mercats voraços; la batalla contra l LRSAL, en defensa del municipalisme que vertebra el país; la solidaritat efectiva i l humanisme immediat, i el dret a l avortament. Perquè no caldria avui dir que l habitatge, l aigua, la llum i l energia han de ser considerats drets fonamentals. I, en canvi, cal dir-ho, i repetir-ho, i defensar-ho, i protegir-ho. Perquè l accés universal a la sanitat no pot ser mai vetat, i menys quan l apartheid sanitari és una vulneració flagrant i tolerada dels drets humans. Perquè cal l aturada de les privatitzacions dels centres d atenció primària. El dret a la salut, en aquesta nova república que vindrà, haurà de ser un pilar fonamental. I per això necessita ser blindat de tots aquells intents que pretenen fer dels nostres drets i del nostre patrimoni mercaderies que només sumin en els comptes de beneficis d uns pocs. Perquè ho ha de ser també la llibertat d expressió, de manifestació i de denúncia d uns excessos policials que no poden tenir lloc en una república lliure i justa. Perquè aquest poble no mereix la llei Wert, ni la respectem ni l acatem. Perquè el dret fonamental a l educació és això: un dret fonamental. L educació pública, l educació en català, l educació que no segrega per gènere..., i que finança les escoles d elit; l educació que avui reclama també superar la LEC i treballar per un nou marc que respongui a la voluntat de fer de l educació no una mercaderia, no un concert d equilibris, sinó un espai de pedagogia activa, crítica i que formi persones lliures. I perquè és urgent recuperar l autonomia furtada als nostres ajuntaments, bastió del canvi polític i social que vindrà, de la mateixa manera que ho és donar resposta humanitària a les crisis generades per aquests exèrcits, als quals, d altra banda i lamentablement, encara contribuïm a finançar amb recursos tan necessaris per cobrir drets fonamentals. I perquè és també urgent recuperar la sobirania del cos de les dones i posar un primer pas per recuperar la sobirania econòmica, entesa com la capacitat per decidir sobre tot allò que és fonamental per a la reproducció de la vida, absolutament entregada a l oligarquia financera i, al nostre humil entendre, a una Unió Europea que ha estat gestada per negar cap possibilitat d articular un sistema alternatiu al capitalista. Aquestes són mesures imprescindibles, d aplicació immediata, d exemplaritat, de necessitat indiscutible, de missatge contundent, clar i irrenunciable, del país que ja volem ser: un país del qual no avergonyir-nos dia sí i dia també. No són mesures nas cudes del nostre projecte anticapitalista, ni tan sols de transformació; tampoc són mesures de programa, són mesures d urgència. Fan una funció, també, de mirall: aquest és el país que tenim. I, sobretot, no són mesures que puguin ser bandejades, sigui quin sigui l abast del conflicte que comportin amb l Estat espanyol. Proclamem avui també la nostra insubordinació democràtica; res ni ningú ens impedirà combatre les pobreses, ser solidaris, defensar escoles i hospitals o autodeterminar-nos lliurement. Amb aquesta declaració, per tant, ens adrecem a totes les nacions del món amb estat per dir-los que només aspirem i reclamem el que desitgem i anhelem per a tots els pobles del món: llibertat, justícia, democràcia; a totes les nacions del món sense estat, SESSIÓ 2 8

9 perquè esperem que el nostre camí cap a la llibertat sigui una alenada d esperança també per a vosaltres. Ens adrecem també a l Estat espanyol, amb qui haurem de fer, tard o d hora, un exercici evident de repartiment d actius i passius. Ens adrecem al seu executiu, al seu exèrcit i als seus tribunals: «Mireu-nos als ulls, sentiu els nostres batecs, i hi veureu un poble alegre, viu i combatiu, que malda per poder ser. No hi veureu colpistes, ni partidaris d autoritarismes ni d imposicions. Només hi veureu algú que ha decidit, democràticament, exercir de forma plena les condicions de la seva llibertat.» I ens adrecem als pobles de l Estat espanyol per tal que vegin en nosaltres la fraternitat expressada en forma de coratge. El nostre internacionalisme reclama sobirania per poder desplegar-se en la seva plenitud. Serem sempre al costat de les que també creuen que cal un nou règim polític, econòmic i social per a tots i cadascun dels pobles de l Estat, però hi podrem ser realment si podem ser lliures, justament per ser-hi de forma plena. I ens adrecem a la gent que avui porta un món nou als seus cors, perquè tot i que avui no culminem amb la nova societat volguda, fem un primer pas cap a la república catalana, un primer pas per combatre les desigualtats i exclusions per raó de classe, d origen o de gènere, i construir així una societat d iguals. I ens adrecem a tota la població. Avui obrim la porta a nous protagonismes socials i tenim l oportunitat que les lluites, els moviments socials, la riquíssima xarxa organitzada del país, facin seu el repte de posar noves bases al sistema polític i social. Mai més un país sense la seva gent; s ha acabat el temps de les elits. I ho fem des dels Països Catalans, als quals encara no hi ha cap cambra que els reconegui el que són, el nostre veritable subjecte polític, el veritable projecte de transformació. Per això, simultàniament a aquesta declaració, nosaltres continuem treballant per la construcció nacional, perquè, de la mateixa manera que la resistència ens ha permès arribar avui fins aquí, la convicció que el país és sencer i no s expressa només en una de les seves parts ens farà arribar a culminar el dret de qualsevol poble a la seva plena autodeterminació. Som Països Catalans. En el Ple del mes de gener del 2013 reivindicàvem la nostra plena sobirania. El Parlament aleshores va demanar la convocatòria d una consulta vinculant que permetés recollir la voluntat popular d autodeterminar-se. L Estat espanyol, a través del seu Tribunal Constitucional, va impedir aquest referèndum, i el referèndum finalment no es va fer. Però ara just fa un any que 2 milions de persones desafiaren el règim i votaren en un dels actes de desobediència civil més massius en la història recent d Europa; un any des que el Tribunal Constitucional, que volia desautoritzar l expressió democràtica del nostre poble, va quedar desautoritzat de forma definitiva per aquest mateix poble. Avui, aquest Parlament el declararà deslegitimat i sense competència. Ara, passats més de dos anys i després de continuades demostracions massives de reclam de l exercici democràtic, la cambra catalana, de nou, continua exercint la nostra representació política sota l amenaça de la repressió per part dels que continuen controlant els aparells d aquest Estat espanyol. Aquesta cambra farà avui un exercici de democràcia, perquè assenta les bases del que ens hauria de permetre retornar la plena sobirania a aquest poble. I té l aval dels resultats del 27 de setembre, resultats que volem més amplis en el futur referèndum de ratificació del procés constituent i de proclamació de la nova república. Disposa també de l aval de tota la legalitat del dret internacional, la que reconeix el dret de tots els pobles a autodeterminar-se, la que evidencia de forma contundent que, si un estat el nega de forma reiterada, només deixa la possibilitat de la seva materialització en la via del fet democràtic. Us presentem, per tant, la proposta de declaració proposada conjuntament amb Junts pel Sí, en un exercici d unitat d acció pràctica, de veritat concreta. Anunciem també que la presentada per Catalunya Sí que es Pot, que semblaria que pot incorporar alguna de les esmenes que hi hem fet nosaltres, no podrà, per això, rebre el nostre suport, perquè no recull allò que és fonamental, l element de no-subordinació imprescindible per a la materialització, ara i aquí, de qualsevol pla de rescat ciutadà. Aquesta autonomia ofegada financerament, retallada políticament i jurídica, ha deixat de ser un marc vàlid per decidir en tot allò que ens afecta. L autonomia ja és, a ulls de SESSIÓ 2 9

10 la gran majoria, allò que l esquerra independentista ha denunciat sempre: un instrument subordinat a l Estat, completament inútil per governar-nos com a poble. Estat, monarquia i autonomisme no serveixen per a les classes populars. Estem convençudes que només sent irreversible el camí cap aquest nou país farem irreversible l eixamplament de la seva defensa, i ho farem amb els valors del republicanisme, com a nova forma manera d entendre la relació de la gent amb el poder i per establir una nova ètica pública, basada en la decència. Salut i república. (Aplaudiments.) La presidenta A continuació té la paraula l il lustre senyor Joan Coscubiela, en nom del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot... Proposta de resolució sobre la priorització d un pla de rescat ciutadà i l inici d un procés constituent /11...per a presentar la proposta de resolució. Joan Coscubiela Conesa Bon dia, senyora presidenta; gràcies. Bon dia, senyores i senyors diputats. Vull que les meves primeres paraules siguin per denunciar i rebutjar els nous assassinats, els nous casos de violència masclista produïts ahir. Aquest cop no han estat dones catalanes, però també són les nostres dones. (Aplaudiments.) Si la darrera legislatura va acabar malament, aquesta no pot començar pitjor: un president en funcions que ha de donar explicacions polítiques i el seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya, responent judicialment d imputacions greus de finançament irregular; una mesa del Parlament que actua de manera absolutista i una presidenta que s estrena violentant el Reglament que va prometre respectar, i, per acabar-ho d adobar, tres grups parlamentaris que porten la solució d un problema polític al Tribunal Constitucional. Els ingredients perfectes per a una política partidista de búnquers, de blocs, que busquen retroalimentar-se mútuament en els conflictes, mentre obliden els problemes quotidians de la gent. Junts pel Sí i la CUP tenen tot el dret del món a voler discutir la seva resolució, tot el dret a escenificar i teatralitzar les seves negociacions per investir el senyor Mas de president, però no tenen cap dret a tenir paralitzats el Parlament i el Govern, mentre al carrer es viuen situacions dramàtiques. La ciutadania espera de nosaltres que centrem tots els nostres esforços a encarar una situació d emergència social que viuen àmplies capes de la població. Jo sé que vostès ho saben, però crec que val la pena recordar-ho avui: persones aturades a Catalunya, de les quals porten més de dos anys aturades; d aquestes persones aturades no cobren cap tipus de prestació d atur; joves sense feina, i les dones condemnades a contractes a temps parcial per mantenir una estructura de societat patriarcal; la taxa de pobresa infantil amb el 29 per cent de la població infantil; mil cent llocs de treball del sector de l automoció en risc de desaparèixer; l empresa Solvay de Martorell en risc de tancar les seves instal lacions; Catalunya, líder de desnonaments a Espanya, el 25 per cent dels desnonaments produïts a Espanya ho són a Catalunya, trenta cada dia exactament; persones esperant intervenció quirúrgica, mentre alguns es poden saltar les llistes d espera gràcies a les polítiques privatitzadores del senyor Boi Ruiz i del Govern de Mas. És aquest, l escenari d emergència social amb què realitzem aquest Ple del Parlament, i, en lloc que la primera iniciativa d aquest Parlament sigui, per exemple, la renda garantida de ciutadania, l única cosa que se ls ocorre a Junts pel Sí i a la CUP és dedicar tots els seus esforços i els del Parlament a una mena de partida, de joc del Stratego o del Risk. És ben cert, nosaltres ho sabem: per encarar aquesta situació d emergència social, Catalunya necessita més poder polític i més recursos econòmics. Però és fals, és trampós i és injust per a la ciutadania que pateix que es digui i es continuï insistint que no es pot fer res si abans no s assoleix un determinat estatus, el de la independència. SESSIÓ 2 10

11 D entrada, el que es podria fer, per exemple, és que Convergència Democràtica de Catalunya no hagués donat suport a polítiques privatitzadores com la d austeritat salvatge, no haver votat lleis com la reforma laboral, no haver votat lleis com la de l estabilitat pressupostària o el Fons de liquiditat autonòmic, que són les que estan ofegant en aquest moment el Govern i les finances de Catalunya i que estan darrere d aquest desastre social; no haver apostat, per exemple, per la protecció del mercat hipotecari, com s ha fet, per damunt del dret a l habitatge de la ciutadania. Sí, ja sé que això no és el que vostès pensen que avui toca, però això és el que pensa la gent que toca, la gent que està patint aquestes circumstàncies. Tot això, tot això ho ha fet Convergència Democràtica a Espanya, i ara no pot venir a Catalunya a queixar-se i a plorar de les conseqüències dels seus vots a Espanya. I sobretot no ens poden fer creure vostès que amb una mica de vernís aquest moble es restaurarà i de cop i volta es convertirà o en anticapitalista o en socialdemòcrata. No, ho sento, però no som tan crèduls. Catalunya Sí que es Pot aposta nítidament per un procés constituent, ho hem dit sempre i ho ratifiquem en la nostra proposta de resolució; per això hi insistim. Però mai direm a la gent que aquest procés constituent és incompatible o que la gent que pateix ha d esperar a aconseguir aquest ideal per avançar en els seus drets. Nosaltres volem que la utopia quotidiana de dos àpats el dia per a nens i nenes o la utopia quotidiana de garantir els drets a l habitatge i la llum siguin perfectament possibles amb avançar en els drets nacionals d aquest país. Catalunya Sí que es Pot rebutgem la proposta presentada per Junts pel Sí i la CUP, i hem presentat la nostra pròpia proposta alternativa, el nostre full de ruta. Vull explicar per què la rebutgem. D entrada creiem, sincerament, des del respecte, que parteix d una interpretació tramposa dels resultats del 27 de setembre. El 27 de setembre no dóna cap legitimitat ni mandat democràtic per parlar en nom de tot Catalunya, ni molt menys per fer una declaració unilateral, es digui d independència o de l inici d un procés d estat independent o de desconnexió. No; això requereix d un acte democràtic que només pot ser en forma de referèndum. Per cert, i amb relació als vots, molta gent durant la campanya electoral, entre ells la CUP, van deixar ben clar que sense una majoria de més del 50 per cent no era possible iniciar un procés unilateral com aquest que ens presenten vostès avui, malgrat que alguns se n han oblidat. Com ens poden explicar vostès que per a una reforma de l Estatut d autonomia facin falta dos terços dels diputats, és a dir, més de noranta diputats, i, en canvi, per a l inici de la creació d un estat independent n hi hagi prou amb 72 de 135 diputats? Hi han coses que no quadren. Per molt que ho repeteixin, vostès no tenen legitimitat per plantejar-nos aquesta resolució, però sí, no tenen..., per fer la lectura que fan. En segon lloc, per nosaltres es tracta d una lectura que parteix i està basada en un autoengany; un autoengany que alguns de vostès saben que és un engany, però un engany que només pot portar frustració, excepte que algú pensi que la solució d aquest clima que tenim en aquest moment passa per la política de «com pitjor, millor», que si es provoca un xoc de trens es promourà una dinàmica revolucionària, com s ha sentit dir aquests dies. Sincerament, crec que no és així, i més aviat és el contrari. Estan vostès immersos en una veritable fuga cap endavant, amb una proposta que és un cul de sac, amb l únic objectiu d escenificar la investidura del president i, alguns, salvar la cadira de president del senyor Mas. En aquest sentit, van vostès fins i tot contra les recomanacions del Consell per a la Transició Nacional, que s havia esforçat durant tot aquest temps a intentar bastir tots els seus plantejaments jurídicament, de cobertura jurídica, amb molta complexitat, però ho havia intentat. En tercer lloc, ens plantegen vostès una declaració que és una mena de declaració d insurgència, que és tan curiosa com inviable. Perquè és veritat, és una declaració d insurgència que està plena de retòrica, de paraules gruixudes, de molts adjectius, de molta èpica, però en què s obliden de dir-nos com pensen aconseguir el triomf d aquesta insurgència que ens proposen. I vostès saben que entre la intensitat dels objectius i la intensitat dels mitjans que un planteja hi ha d haver una certa proporció. SESSIÓ 2 11

12 Tot el que vostès ens plantegen és declaracions institucionals del Parlament de Catalunya i lleis de desconnexió. I ens diuen que la nostra proposta de referèndum ja ha passat pantalla. Escolti, si alguna cosa ha passat pantalla és la de les declaracions institucionals del Parlament de Catalunya, que aguanten el temps que són revocades pel Tribunal Constitucional. I vostès ho saben. Des d aquest punt de vista, el quart element que vull plantejar és que el comportament de Junts pel Sí i ho matiso: de Junts pel Sí en aquesta resolució està carregat de fariseisme. El mateix dia que vostès la presentaven en el Parlament de Catalunya, instant a desobeir les sentències del Tribunal Constitucional, el Govern català, presidit pel senyor Mas, acordava presentar dos recursos contra dues lleis espanyoles al Tribunal Constitucional. En què quedem? Es sotmeten o no es sotmeten? O apliquen la desobediència? És que si ni vostès mateixos s ho creuen... És per això que crec que això està carregat de fariseisme. Ens plantegen, a més ens plantegen, a més, en relació amb el Tribunal Constitucional, la desobediència. Molt bé. Una pregunta: també inclou, la desobediència, la desobediència a la sentència en relació amb la reforma laboral que van votar el Partit Popular i Convergència i Unió o aquesta sentència ja els va bé en el seu model de relacions laborals precaritzador? O no? A continuació ens plantegen també les lleis de desconnexió de la seguretat social espanyola. I la pregunta que jo i els ciutadans ens fem és la següent: i després d aprovar aquesta llei, què?, qui pagarà les pensions? Si no hi ha un acord, segur que continuarà pagant-les la tresoreria de la seguretat social. En darrer lloc, la seva resolució acaba, si em permeten, amb una proposta esperpèntica: la de comunicar tot això a l Estat espanyol i a la Unió Europea. Tinc dubtes de saber com li ho pensen comunicar a la Unió Europea. Què li pensen comunicar?, que a partir d ara el Parlament de Catalunya només complirà les lleis de la Unió Europea que els sembli bé i les sentències del tribunal de justícia de Luxemburg que els sembli bé? Això és el que comunicaran a la Unió Europea? I, a continuació, els demanarem suports? No, no; la cosa no va per aquí. Aquesta és una declaració d insurgència, però és una declaració d insurgència de paper. Per això nosaltres els plantegem un full de ruta alternatiu. En primer lloc per a tota la legislatura, l aprovació d un pla de rescat ciutadà, que ha de tenir com a epicentre la renda garantida de ciutadania. I, per cert, aprofito per saludar els companys representants de la plataforma de la ILP que està lluitant perquè aquesta tema no quedi abandonat o relegat en l activitat d aquest Parlament. I creiem que cal fer-ho buscant recursos, sens dubte: els ho desenvolupem en la nostra proposta de resolució; recursos que passen per la racionalització de tots els programes de despesa pública. Hi ha molt..., en què estalviar o gastar millor. Per exemple per exemple, reestructuració del deute públic de la Generalitat amb el Govern central. I aquí trobarem la complicitat d altres comunitats autònomes que estan d acord amb nosaltres. Per exemple, treballar per una millora de la recaptació fiscal tant amb els impostos propis com cedits, reduint el frau i reformant l impost de successions i donacions. El segon eix de la nostra proposta és un procés constituent, que té com a principal objectiu retornar la sobirania a la ciutadania enfront dels poders econòmics i els mercats. Perquè aquesta és la veritable batalla de la sobirania al segle XXI; una sobirania que per nosaltres inclou el dret a decidir lliurement com Catalunya vol organitzar-se políticament i quina relació vol tenir amb la resta de nacions de l Estat espanyol. Un procés constituent que neix de l esgotament del sistema polític nascut de la Transició; un procés constituent que ha d encarar el reforçament de les formes de democràcia participativa sense negar la democràcia representativa; que ha de garantir la divisió de poders, evitant abusos de la figura dels decrets lleis, a Espanya, però també a Catalunya, perquè no passin coses com el famós decret llei òmnibus; que ha de reconèixer que l accés als drets fonamentals de la persona ha de ser a partir de la ciutadania social, no de la nacionalitat; que ha de contenir les bases d una nova llei electoral que garanteixi la proporcionalitat del vot. SESSIÓ 2 12

13 Un procés constituent no subordinat a cap altre marc polític, però tampoc autàrquic; no hi ha res d autàrquic en el món de la interdependència: no podem constituir-nos en una mena d aldea gal la del segle XXI. Un procés constituent que ha de tenir com a punt de partida la celebració del referèndum, perquè no es pot construir res de bo i sa negant la paraula al poble de Catalunya: uns que ho prohibeixen i els altres que ja la volen donar per amortitzada i parlar en nom seu. Ho diem nosaltres, però ho ha dit cada vegada que se li n ha donat l oportunitat Alex Salmond, primer ministre escocès; ho ha dit reiteradament. Ja sé que és un procés, la nostra proposta, que és dur, que és lent, i, en ocasions, bloquejat pel búnquer de l immobilisme. Per cert, parlant del búnquer, amb tots els respectes, senyor Albiol, això no va de «xuleria», això va democràcia. Si anés de «xuleria», ningú té cap tipus de dubte que vostè guanyava totes les batalles, però com que va de democràcia, aquesta batalla la té perduda. I, més aviat o més tard, la ciutadania de Catalunya decidirà de manera lliure i democràtica com vol organitzar el seu futur. Per això proposem proposem un camí pel referèndum, un camí que ha estat avalat en diferents moments per persones com Carles Viver o Rubio Llorente, però estem disposats a acceptar suggeriments en un altre sentit; un referèndum pactat, sí, i ho diem de manera ben clara, perquè és l única manera que es pugui celebrar en condicions d eficàcia jurídica i política. I no ho diem nosaltres, només; ho diu Alex Salmond, i cal insistir-hi. I proposem una data límit: el Plantegem acompanyar la nostra proposta de mobilitzacions, com sempre, i de suport, de cerca de suports a Espanya i a Europa. Alguns hem fet la feina i ens presentem aquí amb el suport de gent com Podemos, Izquierda Unida, Chunta Aragonesista, Compromís del País Valencià, els ajuntaments del canvi, Els Verds europeus, mentre altres estan interessats a sumar adversaris en lloc d acumular o sumar aliats. Suports arreu i mobilització en favor del referèndum. Totes les grans conquestes de civilització s han aconseguit a partir de mobilitzacions i actes, si se m permet, de desobediència o insubmissió, i som conscients d això: el dret de vaga, el dret de vot de les dones; no estaven reconeguts en la legislació del seu moment i només es van conquerir després de dècades de lluites obreres i de lluita de les dones. Però es van fer aplegant el màxim de gent, no dividint-los, sinó aplegant-los, sumant-los, cohesionant-los. Creiem sincerament que les nostres propostes mantenen els equilibris bàsics entre radicalitat i viabilitat: són radicalment democràtiques perquè volem iniciar aquest procés constituent amb un acte d apoderament de la ciutadania, que és la celebració del referèndum, i són viables perquè té tota la força de la democràcia i perquè poden tenir més suport a Catalunya i més recolzament a Espanya, a Europa i al món. Són viables a condició que fem el que sempre ens ha donat resultat a Catalunya recordin-ho vostès, els que tenen edat, l època de l Assemblea de Catalunya. Com? Sumant el màxim de forces diverses a Catalunya, amb un objectiu compartit, durant el màxim de camí possible, i encara no l hem recorregut tot, el del referèndum, i durant el màxim de temps, aplegats. I, a més de ser molts i cohesionats a Catalunya, intentant buscar també aliats arreu de Catalunya, arreu de l Estat i d Europa. El que nosaltres plantegem és exactament el contrari del que fa la resolució de Junts pel Sí i la CUP, que cada vegada es redueix més el suport polític, i no busca aliats, sinó que fabrica adversaris arreu del món. Per això vull que les meves últimes paraules siguin per cridar totes les forces polítiques, socials, que en algun moment han estat a favor del dret a decidir a reagrupar-nos democràticament en la defensa d un procés constituent que tingui com a punt de partida la celebració del referèndum durant el Aquest és el nostre full de ruta; creiem que és radical i viable alhora, i el presentem davant del que considerem que és un cul de sac, que és la proposta de Junts pel Sí i la CUP. Moltes gràcies. (Alguns aplaudiments.) SESSIÓ 2 13

Sitemap