PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE"

Transcripción

1 ESCOLA ABEL FERRATER LA SELVA DEL CAMP PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2 ÍNDEX Projecte lingüístic de centre ÍNDEXMARC LEGAL... 2 MARC LEGAL... 3 DIAGNOSI... 4 PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE... 7 Introducció... 7 Presentació del document... 7 Context sociolingüístic... 7 Alumnat i famílies... 7 Entorn... 7 La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge... 8 La llengua, vehicle de comunicació i de convivència... 8 L aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana... 8 El català, llengua vertebradora d un projecte plurilingüe La llengua castellana L aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: Altres llengües Llengües estrangeres Organització i gestió Organització dels usos lingüístics Plurilingüisme al centre educatiu Alumnat nouvingut Organització dels recursos humans Organització de la programació curricular Biblioteca escolar El PLEC Projecció del centre Xarxes de comunitats virtuals Intercanvis i mobilitat Dimensió internacional del centre educatiu Concreció horària del treball de competència lingüística

3 MARC LEGAL Escola Abel Ferrater - La Selva del Camp DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s estableix l ordenació dels ensenyaments de l educació primària. Article 4 La llengua catalana, eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilingüe 4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de I'alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i comunicacions amb les famílies. 4.2 L'objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot l'alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l'educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. Durant l'educació secundària es farà un tractament metodològic de les dues llengües oficials tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir el coneixement de les dues llengües per part de tot I'alumnat, independentment de les llengües familiars. D'acord amb el projecte lingüístic, els centres podran impartir continguts d'àrees no lingüístiques en una llengua estrangera. En cap cas els requisits d'admissió d'alumnes als centres que imparteixin continguts d'àrees no lingüístiques en una llengua estrangera podran ser diferents per aquesta raó. 4.3 Tots els centres han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, en què adaptaran aquests principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de l'entorn i al mateix temps hi garantiran la continuïtat i la coherència de l'ensenyament de les llengües estrangeres iniciades a primària 4.4 El projecte lingüístic establirà pautes d'ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes d'ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a implementar canvis per a l'ús d'un llenguatge no sexista ni androcèntric. Tanmateix, s'arbitraran mesures de traducció per al període d'acollida de les famílies. 4.5 En el projecte educatiu els centres preveuran l'acollida personalitzada de l'alumnat nouvingut. En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el procés d'aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana. 4.6 Per l'alumnat nouvingut, s'implementaran programes lingüístics d'immersió en llengua catalana amb la finalitat d'intensificar-ne l'aprenentatge i garantir-ne el coneixement

4 DIAGNOSI Projecte lingüístic de centre La següent gràfica mostra els punts forts i els punts febles del nostre centre en matèria del tractament de les llengües, concretament el que fa referència a la introducció del projecte lingüístic de centre. Introducció 5 4 Descriptors Enunciats La següent gràfica mostra els punts forts i els punts febles del nostre centre en matèria del tractament de les llengües, concretament el que fa referència a la llengua catalana, llengua vehicular i d aprenentatge. Llengua catalana vehicular i d'aprenentatge 5 4 Descriptors Enunciats - 4 -

5 Escola Abel Ferrater - La Selva del Camp La següent gràfica mostra els punts forts i els punts febles del nostre centre en matèria del tractament de les llengües, concretament el que fa referència a la llengua castellana. Llengua Castellana 5 4 Descriptors Enunciats La següent gràfica mostra els punts forts i els punts febles del nostre centre en matèria del tractament de les llengües, concretament el que fa referència a les altres llengües. Altres llengües 5 4 Descriptors Enunciats - 5 -

6 Projecte lingüístic de centre La següent gràfica mostra els punts forts i els punts febles del nostre centre en matèria del tractament de les llengües, concretament el que fa referència a l organització i gestió. Organització i gestió 5 4 Descriptors Enunciats - 6 -

7 Escola Abel Ferrater - La Selva del Camp PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE Introducció Presentació del document El Projecte Lingüístic (PLC) ens ha de servir com a instrument que amb coherència amb els objectius del Projecte Educatiu de Centre (PEC) dissenyi el procés d actuacions i el tractament curricular de les diferents llengües. Consideracions Generals Des que la nostra escola va constituir-se com Escola Catalana l any 1981 ha emprat el català com a llengua vehicular, és a dir, l hem utilitzada tant en els àmbits escolars i administratius com en les comunicacions amb les famílies. Així, la llengua catalana com a llengua d aprenentatge i de comunicació farà les funcions de vehicle quotidià d expressió. Context sociolingüístic Alumnat i famílies Una vegada passada l enquesta a les famílies que formen part de l escola, el curs 2007/2008, es va obtenir els següent resultat: L origen majoritari de l alumnat és: Catalunya 89%, de la resta d Espanya 4% i d altres nacionalitats 7%. La llengua emprada, a casa, per l alumnat és: 58% utilitza el català, el 15% la llengua castellana, el 20% usa indistintament el català i el castellà i el 7% altres llengües. Respecte als pares/mares i segons el seu origen, els resultats obtinguts són: 70% Catalunya; 19% resta d Espanya i 11% fora d Espanya. Pel que fa a la competència lingüística dels pares/mares, respecte a la llengua catalana: 94% l entén; 85% el parla i el 75% l escriu. Com es pot veure a partir de les dades anteriors la majoria de l alumnat utilitza habitualment la llengua catalana; pel que fa als pares/mares manifesten tenir un bon domini del català. Entorn Com es pot deduir dels resultats de l'enquesta passada a la comunitat educativa, la llengua dominant és la catalana, hi ha una minoria d'anglès, àrab i romanès. El Consell Comarcal, amb el "Pla d'immigració" treballa amb dos grups de dones, dues sessions setmanals i dos nivells de coneixement del català. L'ajuntament: organitza classes de català per a NV, agrupats en tres nivells diferents, i classes de Nivell B i C; també ofereix classes d alfabetització i classes d'anglès i alemany en diferents nivells per donar una major competència lingüística a les persones interessades

8 Projecte lingüístic de centre La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge La llengua, vehicle de comunicació i de convivència El català és la llengua vehicular i d aprenentatge i com a tal la lectoescriptura s iniciarà, en aquesta llengua a l Educació Infantil. Aquest procés es treballarà al llarg de tota l Educació Primària. No oblidarem la importància de la llengua parlada en tota l etapa. Cada nivell té pautats els objectius, mitjançant acords metodològics aprovats pel claustre, i els fulls de seguiment per tal d'avaluar els/les alumnes de manera continuada. Nouvinguts: s'iniciaran en la comunicació en llengua Catalana i es plantejarà en cada cas quan comencen les altres llengües (Castellà i Anglès). Es vetllarà perquè tots els col lectius que actuen en l educació dels alumnes: monitors de menjador, administratius, conserges, vetlladors, responsables del servei d acollida matinal i guarderia, utilitzin el català com a llengua vehicular, fent-la una eina que propiciï la cohesió social de tota la comunitat amb independència de la seva procedència o de la seva llengua familiar. L aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana Programa d immersió lingüística A la dècada dels 80 l escola es va plantejar com ensenyar la llengua catalana, els primers anys es feia l aprenentatge de la lectoescriptura en la llengua materna, es a dir simultàniament en català i en castellà; a partir del tercer any la llengua catalana va esdevenir llengua d aprenentatge per a tothom. En aquests anys l escola pública acollia la major part de l alumnat castellano parlant. Fruit d aquest esforç és el reconeixement dels premis Baldiri Reixac: Premi Baldiri Reixac a l'escola per "l'acció de dignificació de l'escola pública, a partir d'un treball rigorós basat en la llengua i cultura del país" : als alumnes de 7è curs d'egb per La Selva popular i tradicional: refranys, endevinalles, cançons del tió, remeis i oracions remeieres. Mestre coordinador: Jaume Miralles 1982: als alumnes de 8è curs d'egb per Recull de jocs del Baix Camp. Mestre coordinador: Jaume Miralles 1983: als alumnes de 8è curs d'egb per Oficis tradicionals de la Selva del Camp. Mestre coordinador: Jaume Miralles 1984: als alumnes de 8è curs d'egb per Inventari artístic dels carrers de la Selva del Camp. Mestre coordinador: Joan Vernet 1985: als alumnes de 8è curs d'egb per Busquem l'origen i la història dels nostres Escuts i Els menjars del nostre poble. Mestre coordinador: Jaume Miralles 1989: als alumnes de 8è curs d'egb per El cens de 1986 a la Selva del Camp". Mestre coordinador: Jaume Miralles 1992: als alumnes de 8è curs d'egb per Els nostres carrers. Mestre coordinador: Jaume Miralles 2007: alumnes de 2n de Primària per ABECEDARI de la Selva del Camp. Mestra coordinadora: Neus Estrada 2010: alumnes de 5è per En Benet i el seu roure. Mestre coordinador: Ton Ayllon 2013: alumnes de 5è per Descoberta del Delta de l Ebre. Mestres coordinadores: Lídia Jiménez i Lola de María

9 Escola Abel Ferrater - La Selva del Camp Llengua oral L'expressió oral és la base de tot treball escrit. Per tant abans de qualsevol activitat escolar forçosament hi ha d'haver un treball oral, ja sigui activant els coneixements previs, fent un debat, escoltant les opinions dels altres...s'intentarà que els/les alumnes adquireixin nou vocabulari, l'utilitzin correctament i siguin capaços de parlar amb coherència, precisió, agilitat i bona dicció. Es treballa la variant pròpia del català de la zona, respectant i donant a conèixer altres variants que són utilitzades tant per part de l'alumnat com del professorat. Llengua escrita Coneixedors de la complexitat que representa l adquisició del llenguatge escrit l escola s ha plantejat crear una comissió d Expressió Escrita que programa activitats i elabora materials per tal de millorar aquesta competència. Comprensió lectora La lectura és una eina vehicular per a l'aprenentatge de totes les matèries curriculars, per tant s'ha de treballar la lectura comprensiva i expressiva des del primer moment. Es treballarà amb tot el material que ens arribi a les mans per adonar-nos de la necessitat de saber llegir tot tipus de text i saber interpretar tots els missatges que els alumnes troben a l'entorn. Per tal d'aconseguir una bona expressió escrita cal treballar prèviament la comprensió lectora i l'expressió oral. L'escola té planificades activitats d'avaluació inicial i final en quan a la lectura (comprensió, velocitat, dicció..) i l'escriptura (coherència, cohesió...) Relació llengua oral i llengua escrita La llengua oral i la llengua escrita van sempre interelacionades. Abans de passar al llenguatge escrit hi ha d'haver un treball previ en llenguatge oral i comprensió lectora. Per assolir aquest objectiu una de les actuacions que es duran a terme seran les memoritzacions de dites, poesies, dramatitzacions, representacions teatrals... en diferents graus de dificultat segon l'edat. La llengua en les diverses àrees S'afavorirà la participació oral dels/les alumnes en les diferents àrees. La llengua no es contemplarà com una finalitat sinó com un vehicle per jugar, cantar, divertir-se, comprendre el món i sobretot aprendre. El treball de llengua en les diferents àrees afavoreix la realització de diferents tipus de textos en un context real; les cançons són un recurs adient per treballar el llenguatge, tant pel que fa a l'adquisició de lèxic com d'estructures, a l'àrea Educació Física per elaborar un text normatiu, regles del joc,... Tots els recursos, activitats, planificacions, etc. que fan referència a la lectura quedaran recollides en un document, el Pla Lector de Centre (PLEC) Continuïtat i coherència entre cicles i nivells El centre està organitzat per cicles. Cada setmana, de manera sistemàtica, hi ha una sessió dedicada a la coordinació de nivell i una altra de cicle, i coordinació de mestres especialistes de llengua estrangera (anglès). També hi ha coordinació de diferents cicles quant es considera necessari, 1 o 2 per trimestre, els coordinadors són els encarregats de transmetre al cicle les propostes de l'equip directiu i a l'inrevés. El centre disposa d'uns acords metodològics (revisats durant aquest curs 2007/2008), i d'acord amb els resultats d un seminari de coordinació on hi han participat tots els centres educatius del poble i Almoster. Quan els alumnes entren a l escola hi ha unes sessions de coordinació amb la llar d infants municipal. També hi ha sessions de traspàs de informació de EI a Primària i quan hi ha un canvi de cicle o d ensenyant. Quan els alumnes passen de Primària a Secundària cada alumne té un informe individual per fer el traspàs - 9 -

10 Projecte lingüístic de centre d'informació; aquesta es durà terme mitjançant una reunió a final de curs de 6è amb els tutors, MEE i altres persones segons la necessitat (EAP, ONCE...); un cop han passat a l'ies es reuneixen altre cop durant el 1r tri. El centre disposa d'un protocol quan hi ha un canvi d'ensenyant (canvi de cicle). Acollida d alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular: Quan arriba un alumne nou d'una altra nacionalitat s'inicia el protocol del Pla d'acollida: Es realitza una entrevista amb els pares on es dóna informació escrita referent al sistema Educatiu Català en la llengua de les famílies (sempre que es pugui) i es procedeix a l'avaluació inicial de l alumne/a, aleshores es fa l assignació de curs, i es proposa el material i els llibres específics per a cadascú. Segons les disponibilitats del professorat es fa atenció en petits grups segons edat i nivells de coneixement per la immersió en llengua Catalana. Coordinació inicial amb la responsable LIC i els tutors implicats per buscar materials específics; aquestes actuacions queden reflectides en un full de seguiment que conservarà el tutor. De cara als companys se'ls assigna un padrí o padrina, catalanoparlant, que els acompanyarà durant el primer curs d'estada a l'escola, aquest padrí podrà fer, també, de parella lingüística fora de l'escola amb al consentiment dels pares. Segons la procedència dels alumnes es té en compte si desconeix les dues llengües oficials o si procedeix dels països de parla hispana. La nostra escola no disposa d aula d acollida però, dintre de la disponibilitat horària dels mestres, se'ls atén en petit grup (3-4 hores setmanals) la resta del horari estan a la classe ordinària, els tutors disposen de quaderns d'autoaprenentatge de la llengua catalana perquè aquests alumnes puguin treballar de manera autònoma. A mesura que van adquirint la llengua se van incorporant al ritme normal de la resta de les àrees. Atenció de la diversitat Existeix col laboració amb la Llar d'infants. Els problemes més importants ja venen informats des de la llar. En primer lloc s atén la diversitat des de la pròpia aula amb les programacions d aula i les activitats d ampliació i reforç. A E. I,en funció de les dificultats, reben una atenció personalitzada, o el mestre d'e.e. entra dins l'aula.. A cicle Inicial, l'atenció és semblant, en petit grup, o reforç dintre de l'aula. A cicle Mitjà i Superior, generalment el reforç es fa fora de l'aula ordinària i per tipus o nivell de dificultats i no pel nivell en què estan escolaritzats. Quan el tutor o un altre mestre detecten una dificultat significativa en algun alumne, avaluen amb la cap d'estudis i la mestra d'ee si es necessària la intervenció de l'eap, en aquest cas la psicopedagoga li faria les proves corresponents prèvia autorització i informació als pares, exposaria els resultats a mestres i pares i s'elabora un pla d'actuació amb tots els implicats, es poden complementar les proves amb d'altres externes. Els EAPs treballen generalment amb dificultats d'aprenentatge, però no altres problemes socio-afectius. Activitats d incentivació de l ús de la llengua Objectiu: Conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana, tant de manera oral com per escrit, emprant-la normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge. Durant tot el curs escolar tots els nivells realitzen activitats per incentivar i motivar l'ús de la llengua: taller de dramatització, teatre, dinamització de la Biblioteca, exposicions temàtiques de llibres, visita d autors i il lustradors a les aules, "En veu Alta " lectures de contes narracions, poesia... a càrrec dels propis alumnes, Veniu, veniu... escolteu un CONTE" narracions de contes a càrrec dels familiars més propers dels alumnes, assistència a representacions teatrals programades/fetes per artistes professionals. L escola ha participat, des dels seus inicis, a la Mostra de teatre de Reus

11 Escola Abel Ferrater - La Selva del Camp Avaluació del coneixement de la llengua El centre té uns criteris d'avaluació i unes proves per a cada nivell i per a cada final de cicle. Aquestes s'inicien a Educació Infantil aplicant les proves de lectoescriptura establertes segons les bases del Constructivisme. Es continuen a Primària mitjançant les proves que han elaborat el propi professorat del centre i/o les que en el seu moment va donar com a exemple el Departament. A partir d'aquest curs s'hauran de revisar segons la nova llei LOE. Els instruments d'avaluació són diversos i s'apliquen en diferents moments del procés d'aprenentatge: pautes observació directe dels alumnes, aplicació de proves...tots els resultats de les diferents avaluacions són elements importants a l'hora de decidir quina serà l'atenció personalitzada que necessita l'alumne, el seu seguiment i l'organització del currículum. Materials didàctics A l'hora de seleccionar els llibres de text l'escola prioritza l'ús funcional de la llengua (ús i comunicació), que en les activitats que es proposen s'integrin les quatre habilitats bàsiques: llegir, escriure, escoltar i parlar. Plantejament general de l'àrea, Ús i comunicació, llengua parlada, llengua escrita (lectura i escriptura) i el Treball sistemàtic (fonètica, ortografia, lèxic i gramàtica). Els treballs de diferents tipologies textuals estan ordenades verticalment i s'especifica el moment de la seva introducció. El català, llengua vertebradora d un projecte plurilingüe Quan parlem de rebre informació ja no ens limitem a la transmissió oral o visual que coneixíem al segle XX, ja ens costa imaginar que una informació no ens arribi per tots els mitjans possibles. Quan algun fet s'esdevé, ho podem saber immediatament. Tenim tots els mitjans a l'abast. Una altra qüestió és la interpretació i l'ús que en fem d'aquesta informació. Si l'assimilem, podem parlar d'aprenentatge. Heus ací la diferència entre TIC i TAC. Tot i que a l'univers multimèdia, la llengua imperant és l'anglès o el castellà, la nostra escola prioritza l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits multimèdia. Usos lingüístics Tot el claustre, tant el professorat de llengua, com tots els altres col laboren per tal de fer de la llengua catalana la llengua d'ús habitual i mitjà de comunicació. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum El desconeixement de la majoria de llengües de l'alumnat nouvingut, les dificultat de les famílies per anar endavant, la manca de tradició de participar en l'escola, i en general la dificultat de comunicació amb alguns col lectius culturals, fan difícil desenvolupar activitats del currículum des de la perspectiva d'altres cultures. Tot els mestres estan compromesos en aprofitar qualsevol moment de les classes per referir-se a les diferents cultures i llengües dels alumnes, com a reforç també d'un pensament "alternatiu". Català i llengües d origen El centre, quan arriba un alumne NV, sempre té en compte els seus vincles afectius basats en el reconeixement i valoració de la llengua d'origen de l alumnat. Per això els equips docents disposen i/o busquen informació sobre les diverses llengües familiars presents a l'aula per fer-ne ús. En primer lloc es procura a partir d'un planisferi, situar el país o països originaris dels alumnes de la classe i donar a conèixer els trets característics del mateixos i així enriquir-se mútuament dels seus coneixements

12 La llengua castellana Projecte lingüístic de centre L aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: Introducció de la llengua castellana És a partir de P-5, amb una sessió setmanal, quan els alumnes entraran en contacte amb la llengua castellana, aquesta introducció és fruit del Pla Estratègic de Centre El primer curs de l Educació Primària s introdueix d una manera sistemàtica segons l horari que marca el Departament d Educació. Quan s inicia la sistematització de la llengua castellana, els alumnes ja tenen coneixement o ja posseeixen un cert domini; en conseqüència, no s ha de tractar com si fos una llengua desconeguda. Es, doncs, més adequat parlar de sistematització de la llengua que no pas d introducció. Llengua oral Per a la introducció de la llengua Castellana s'utilitzarà el llenguatge oral com a mitjà de comunicació, es treballaran totes les tipologies textuals, tenint en compte sempre l'edat i els interessos de l alumnat. No hi ha un treball especial referent a les diferents variants de la llengua castellana. Llengua escrita L'ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de l'ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Per aconseguir aquest objectiu s'aplicaran les orientacions del currículum i es planificaran activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té l'alumnat en els diversos nivells. Els mestres de llengua castellana hauran de conèixer els aspectes rellevants del cicle on hauran de treballar tant pel que fa a la dinàmica i capacitat dels /les alumnes com pel que fa a l'organització i funcionament del professorat d'aquest cicle. Activitats d ús S han configurat en una sola àrea les dues llengües oficials a Catalunya a fi d evitar repeticions i afavorir la transferència d aprenentatges entre elles (estructures comunes). La metodologia de la llengua catalana i castellana han d'anar lligades, tenint molt en compte tant els continguts que s'han de seleccionar com la metodologia comunicativa més adequada, caldrà no oblidar: evitar la repetició de continguts i l'anticipació dels aprenentatges Castellà a les àrees no lingüístiques El centre aplica les hores de llengua castellana que estableix el currículum en els CI,CM i CS, amb aquestes en té prou per obtenir els objectius finals de l'etapa. De moment l'escola no té plantejat impartir cap àrea no lingüística en llengua castellana. Alumnat nouvingut Se'ls iniciarà en el català, llengua vehicular i d'aprenentatge i s'estudiarà cada cas per veure el moment adequat per a introduir la llengua castellana. Altres llengües Llengües estrangeres Estratègies generals per a l assoliment de l objectiu de l etapa En acabar la EP l'alumne/a ha de comprendre i expressar en llengua anglesa missatges senzills dintre d'un context. L'escola introdueix la llengua estrangera a Educació Infantil (P4) donant-li un enfocament interdisciplinari

13 Escola Abel Ferrater - La Selva del Camp S introdueix també la llengua anglesa a les classes de plàstica d Educació Primària, d'aquesta manera es produeix una immersió comunicativa real. També, de manera experimental, a partir del curs , s inicia uns experiència de voluntariat en llengua anglesa, coordinat per la professora d anglès de l Institut Joan Puig i Ferreter, amb la participació de membres de la comunitat educativa que pel seu nivell d anglès poden fer petites immersions en aquesta llengua. Desplegament del currículum El centre, mitjançant les programacions i altres activitats, assegura una distribució coherent i progressiva del currículum. Es realitzen activitats dins i fora del centre (teatre, tallers, programes de immersió lingüística...) que impliquen la participació activa, comprensió i expressió oral dels alumnes, principalment, així com les activitats referides a la llengua escrita. També es realitzen unitats de programació en llengua anglesa de diferents àrees curriculars (educació plàstica, medi social i cultural). Metodologia S introduirà de manera oral a partir de P4. Ja que els alumnes més petits tenen una gran capacitat d imitació, es procurarà oferir diferents models de registres orals (mestre/a, vídeo, ordinador, enregistrament...). L enfocament de la llengua i les tècniques a utilitzar han d anar d acord amb la manera com els alumnes de cada nivell aprenen la llengua, afavorint el seu ús comunicatiu. Utilitzem el recurs de memorització quan s escaigui així com l estudi de la gramàtica. També caldrà tenir present que cada llengua ha de tenir el seu propi punt de referència. Tenint en compte les possibilitats organitzatives de la nostra escola establirem estratègies per marcar aquest àmbit diferencial: la incorporació de recursos que facilitin l associació de cada llengua a una situació determinada. La delimitació del espai físic per a la realització de les diferents activitats. Perfil del mestre L alumnat d Educació Infantil i Primària tenen una gran facilitat per imitar i adquirir nous sons, estructures, etc., per tant, el model lingüístic del/la mestre/a serà un aspecte important. El mestre especialista de llengua estrangera serà el referent lingüístic per a l alumnat. Aquest factor es tindrà en compte a l hora de determinar quins mestres impartiran les classes. El mestre/a de llengua anglesa haurà de conèixer els aspectes rellevants del cicle on haurà de treballar, tant pel que fa a la dinàmica i capacitat dels alumnes com pel que fa a l organització i funcionament del professorat d aquest cicle. També es coordinarà amb la resta de professors ja que aquesta àrea no és un aspecte deslligat de les altres del currículum. Materials didàctics per a l aprenentatge de la llengua estrangera Tant per ampliació com per reforç es fan servir materials complementaris com revistes, llibres, activitats TIC. El joc, les cançons i les dramatitzacions L adquisició d una llengua comporta un acostament afectiu i vivencial a les seves formes multiculturals. A través d aquests materials es produeix una adquisició contextualitzada del llenguatge. Les imatges Les imatges són imprescindibles en la utilització d una llengua (sobre tot d una llengua estrangera), perquè creen contextos i fan que els alumnes puguin tenir referents d allò que moltes vegades no és possible observar directament

14 Els contes Projecte lingüístic de centre La utilització del conte a l escola té moltes utilitats: Facilita la transmissió de la cultura popular, ajuda a crear l hàbit d atenció i, sens dubte, el treball de llenguatge que el conte porta implícit. L aprenentatge contextualitzat del vocabulari es fa de forma lúdica i divertida. Triarem els contes i les històries sempre tenint en compte l edat i els interessos dels/les alumnes Recursos tecnològics per a l aprenentatge de la llengua estrangera * Els ordinadors: Les activitats creades en aquest context afavoreixen la manipulació i les relacions de caràcter mental que el nen pot establir en els exercicis proposats. A més el treball que l alumne pot fer, individualment o en petits grups, permet atendre amb més facilitat la diversitat a l aula. * El vídeo/dvd: aquest recurs permet que els alumnes puguin tenir referents d allò que moltes vegades no és possible observar directament. Les imatges són animades i molt més properes i plenes de significat per a l alumne/a. El so d aquests recursos permet posar en contacte els infants amb d altres parlants de les diferents llengües. L ús de la llengua estrangera a l aula La llengua anglesa serà la llengua vehicular a les classes d anglès i als blocs d altres àrees que s imparteixin en aquesta llengua, tenint sempre reforços visual de imatges, vocabulari i estructures. També es farà ús de la biblioteca d aula, i espais diversificats de jocs, cançons, ordinador i espais multicuturals. Regularment s'exposen els treballs dels alumnes als passadissos de l'escola, a la revista escolar "TOTS PLEGATS" a la pàgina web i al blog; també es fan representacions de titelles en llengua anglesa, preparats al taller de la sisena hora pels alumnes de cinquè i dirigit a alumnes d altres nivells. Es destinarà una aula per fer les sessions de llengua estrangera (anglès), això facilitarà la identificació aula-llengua, la utilització d aparells, diferents agrupaments d'alumnes... Estratègies d ampliació de l oferta de llengües estrangeres Aplicació del projecte EnARTglish a tots els/les alumnes d EP a partir del curs 2008/2009. Aquest projecte té com a objectius desenvolupar la sensibilitat artística, gaudir de més contacte amb la llengua anglesa a nivell oral i fomentar la comunicació en anglès a través de les activitats plàstiques. Es realitzen activitats en llengua anglesa dins i fora del centre (tallers, titelles, assistència a representacions teatrals) que impliquen la participació activa, comprensió i expressió oral del alumnes Projectes i programes plurilingües El centre no participa en cap programa plurilingüe però això no vol dir que no es faciliti el coneixement de paraules en les llengües pròpies dels nouvinguts mitjançant diferents treballs, on es valoren les cultures d'origen i la pròpia de Catalunya. Organització i gestió Organització dels usos lingüístics Llengua del centre Des de la dècada dels 80 el centre utilitza la llengua catalana en tots els usos: comunicació, cartellera, ambientació circulars, web, comunicats, notes, xerrades, festes... El centre esdevé un referent d'ús de la llengua

15 Documents de centre Escola Abel Ferrater - La Selva del Camp El centre disposa de tots els documents escrits en llengua catalana: PEC, PLC, NOFC, ACORDS METODOLÒGICS, PROGRAMACIONS... i se'n fa revisions periòdiques com a elements d avaluació interna. Ús no sexista del llenguatge El centre té en compte que tots els documents tinguin un caràcter no sexista. En general es treballa en totes les àrees del currículum. Comunicació externa El centre utilitza el català en totes les seves actuacions internes (actes, convocatòries, comunicats, informes, intraweb...) i en la relació amb totes les corporacions públiques de Catalunya i les institucions privades i/o empreses que contracta; si en alguna ocasió alguna família demana la informació en castellà, se'ls donarà un format bilingüe català/ castellà. Durant el període d'acollida al centre de l'alumnat nouvingut i sempre que sigui possible, es faran comunicats bilingües català/ llengua d'origen de les famílies. També s'utilitzen els documents traduïts que es troben a l'espai LIC. Llengua de relació amb famílies Segons l'article 20.0 de la llei de política lingüística, l'escola fa del català la seva llengua de treball i de projecció externa i interna. Aquesta ha de ser una oportunitat per a la integració de les famílies de l'alumnat i per la normalització i extensió del seu ús. El centre procura que tots els professionals s'adrecin habitualment en català a les famílies de tot l'alumnat. Educació no formal Serveis d educació no formal El centre procurarà què el personal no docent millori la seva competència comunicativa en català i la utilitzi com a mitjà de comunicació a l'escola, en tots els àmbits (acollida matinal, servei de menjador, activitats extraescolars...) Contractació d activitats extraescolars a les empreses Quan s'ha de contractar alguna activitat fora del centre (excursions, colònies, transports...), sempre es té en compte que aquestes siguin en llengua catalana; en el cas del transports es pot donar el cas que l'empresa utilitzi el català en els seus documents, propaganda, etc...però que el personal que tingui empleat no sigui plenament catalano-parlant. Llengua i entorn La localitat no té un pla educatiu d'entorn, però no obstant mitjançant el Centre Obert i l Espai Jove, porta a terme activitats on hi tenen cabuda diverses actuacions de cohesió social, interculturalitat, garantia continuïtat i coherència educativa en l'ús de la llengua catalana; puntualment hi ha una coordinació entre l'escola i aquest servei mitjançant la treballadora social i el director. Plurilingüisme al centre educatiu Actituds lingüístiques El centre disposa de programes específics sobre educació en valors i resolució de conflictes que es treballen habitualment a la tutoria i els té en compte la major part del professorat en les seves activitats docents. Sempre que sigui possible, per disponibilitat de recursos, es durà a terme el Projecte Escolta m (Aula Petita). Aquest projecte s experimenta en alguns grups de l escola, per orientació i amb el seguiment de l EAP. La base d aquest projecte se centra a desenvolupar factors promotors que

16 Projecte lingüístic de centre generin actituds positives en els nens a partir del treball conjunt amb el tutor, a través d una bona vinculació afectiva i creadora de resiliència, entenent el terme de resiliència com la capacitat d una persona per desenvolupar-se de manera òptima, tot i la presència de condicions de vida difícils. S aborda des dels propis recursos personals i es fonamenta a través de la interacció entre les persones. A Educació Infantil i Cicle Inicial es treballa el projecte de "Filosofia 3/18" (Sentir i pensar) i a Cicle Mitjà i Superior es treballa el programa Decideix I i Decideix II. Mediació lingüística (traducció i facilitació) Totes les activitats administratives i les comunicacions entre el centre i l'entorn són en llengua catalana, en el moment d'acollida a les famílies nouvingudes, es facilita la documentació en llengua d'origen que es troba a l'espai LIC. Quan és necessari es demana la presencia d'un traductor per poder comunicar-se amb les famílies. Als nouvinguts que són coneixedors de la llengua castellana se'ls pot facilitar la documentació bilingüe i atendre'ls oralment en castellà. Alumnat nouvingut Es considera alumne/a nouvingut aquell alumne de nova incorporació al sistema educatiu de Catalunya en els vint-i-quatre mesos darrers. En relació a aquest alumnat el centre sempre utilitza la llengua catalana. Es garanteix una atenció personalitzada intensiva per aprendre aquesta llengua, preveu mesures específiques per tal que pugui sentir-se ben acollit/da i organitza recursos i estratègies adequades perquè, el més ràpidament possible, pugui seguir amb normalitat el currículum i adquirir l'autonomia personal dins l'àmbit escolar o social. Correspon al tutor/a del grup i al coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social del centre determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives d'aquest alumnat. Organització dels recursos humans El pla de formació de centre en temes lingüístics El centre ja fa anys que a partir de l Avaluació Interna, Pla Estratègic i Plans Innovació detecta les seves necessitats de formació. Aquestes es duen a terme al propi centre mitjançant el PFZ. Es va començar per la formació en llengua Catalana el curs 96/97, curs organitzat pel SEDEC, aquesta formació es va dur a terme durant dos cursos escolars i es van treballar la lectura i les diferents tipologies de textos, també es va introduir l'aprenentatge de la lectoescriptura segons el Constructivisme. Formació de les especialistes en el Pla de millora de llengua anglesa per tal d aplicar un PELE, que es va concretar en el Projecte enartglish. Es va rebre un Tutelatge per a les Competències Bàsiques, per tal de rebre assessorament de com treballar l Expressió Escrita a les nostres aules. Els /les mestres també opten individualment per la seva formació personal mitjançant cursos telemàtics o els organitzats per l'ice o el Centre de Recursos de la zona. Organització de la programació curricular Coordinació cicles i nivells Setmanalment hi ha una sessió de coordinació entre nivells i una altra dedicada a la coordinació de cicles, en aquestes sessions es treballen els continguts, la metodologia i les estratègies més adequades per dur a terme el procés d'aprenentatge. El centre està organitzat per cicles i comissions, una d elles vetlla per la Biblioteca Escolar i una altra per l Expressió Escrita. Els tutors i els especialistes amb l'ajuda dels acords metodològics aprovats pel claustre tenen en compte que les programacions de les llengües catalana, castellana i anglesa vagin lligades per tal d'evitar la repetició i l'anticipació de continguts

17 Escola Abel Ferrater - La Selva del Camp Estructures lingüístiques comunes Les estructures lingüístiques comunes es treballen en llengua catalana. El tractament de les llengües i les estructures comunes implica tots els professors. El centre a l'hora de triar els llibres de text i altre material curricular considera que la llengua catalana és la primera llengua d'aprenentatge. També caldrà tenir present que cada llengua ha de tenir el seu propi punt de referència. Tenint en compte les possibilitats organitzatives de la nostra escola establirem estratègies per marcar aquest àmbit diferencial: - la incorporació de recursos que facilitin l'associació de cada llengua a una situació determinada; - la delimitació de l'espai físic per a la realització de les diferents activitats; - l'assignació de mestres diferents per a cadascuna de les llengües. Projectes d innovació d àmbit lingüístic PLA ESTRATÈGIC sobre llengües, valors i TIC/TAC. Que promou la incorporació de la llengua castellana al parvulari. PELE - EnARTglish, que consisteix en introduir la llengua anglesa a l'àrea d'educació Plàstica a tota la primària; així els alumnes gaudiran de més hores de contacte amb la llengua anglesa, rebent INPUT auditiu i tenint l'oportunitat d'expressar-se oralment en anglès a través de les activitats plàstiques. PUNTEDU, que promou la gestió i ús escolar de la biblioteca escolar. Biblioteca escolar El centre disposa d'una biblioteca. Té un volum suficient de llibres per donar resposta a les necessitats de la seva comunitat educativa, tot i que, quan es pot, va incorporant nous volums. Hi ha un equilibri entre els materials de ficció i els de coneixements. Predominen els llibres sobre altres tipus de suports. La comissió de biblioteca promou activitats i organitza exposicions temàtiques. Accés i ús de la informació El centre disposa d'una programació TAC i s està redactant el PLaTAC. De manera puntual la biblioteca col labora amb els tutors que necessiten llibres d'informació per ampliar o complementar el treball a l'aula: els alumnes van a la biblioteca a cercar informació quan fan un treball per projectes. Pla de lectura de centre El PLEC és un document de referència, per a tota la comunitat educativa, que defineix clarament la línia d actuació objectius, metodologia, planificació d estratègies que cada centre es proposa per tal d assegurar la competència lectora de l'alumnat. I ho ha de fer amb una mirada àmplia, desenvolupant estratègies per potenciar tots els aspectes a l entorn de la lectura: saber llegir (competència lectora), llegir per aprendre (competència informacional) i el gust per llegir (plaer i hàbit lector). Projecció del centre Pàgina web del centre L escola disposa d un espai web que representa una finestra oberta a fi de donar a conèixer la nostra idiosincràsia i enllaça a tots els blocs de cada aula. La llengua emprada en l'edició de la pàgina web i dels blocs és la catalana. Revista escolar La nostra escola periòdicament edita una revista "TOTS PLEGATS", es va començar a editar el maig de1988. La revista és un recurs compartit per tota la comunitat educativa, on hi participen

18 Projecte lingüístic de centre alumnes, mestres mares i pares i exalumnes, i s'han establert els mecanismes per facilitar-ne la participació. Hi ha un criteri clar de l'ús de la llengua catalana i d'altres llengües presents a l'escola. Es va començar amb uns mitjants molt precaris i amb el temps s'han anat introduint les noves tecnologies. La revista està estructurada en diferents blocs, hi ha seccions fixes: editorial, notícies, sortides, cursos, especialitats, menjador, APMA, humor, esports, entrevista, comissions i altres participacions esporàdiques. Normalment la revista es dedica a un tema monogràfic ("100 anys del PATUFET", Sant Jordi, Educació Ambiental...). Actualment se'n fan dues edicions durant el curs: una per Nadal i l'altra per Sant Jordi, encara que si s'escau se'n pot editar una altra. Exposicions Esporàdicament s'organitzen exposicions al centre o en algun lloc públic del poble, en aquestes hi acostuma a treballar tota la comunitat educativa; una de les més rellevants va ser la dedicada a l'aniversari dels "100 anys del PATUFET", que va estar oberta a tot el poble i es va instal lar en un local d'exposicions del municipi. També se n han fet sobre l evolució del llibre de text, de fotografies del racó lector dels alumnes,... Xarxes de comunitats virtuals Les persones som éssers socials i formem comunitats. En el món virtual també se n creen i sempre al voltant d algun objectiu comú. El propi grup-classe seria una petita comunitat de treball i per fer que aquesta comunitat es doni a conèixer, diverses aules del centre disposen d'un bloc virtual que permet mostrar més enllà de l'escola el treball realitzat dins les quatre parets de l'aula. Amb la incorporació de les noves tecnologies a l'aula, es pot disposar de connexió immediata a internet des de qualsevol aula de l'escola, cosa que facilita aquesta projecció. Intercanvis i mobilitat Els intercanvis escolars entre alumnes potencien l ús de les llengües, per la qual cosa la nostra escola promourà iniciatives que permetin aquestes trobades. Els intercanvis es poden realitzar des de qualsevol àrea del currículum, però les que més els permeten són l'àrea de llengües, d'educació física i l'àrea d'educació artística. Des de l àrea de llengües estrangeres, ha participat en un programa de Immersió lingüística en llengua anglesa (a Vitòria), subvencionada pel MEC. Dimensió internacional del centre educatiu L'escola ha participat al Programa Comènius essent el centre coordinador; el projecte era "Educació Artística: corporal i plàstica ". El centres associats eren: Circolo Didatticao di Cardano al Campo, Direzzione Didattica di Gerenzano de Itàlia i Adamantios School de Tessalònica, a Grècia; es van intercanviar experiències i informació sobre aspectes pedagògics amb els/les mestres i desenvolupar estratègies comunes per millorar la qualitat de l'ensenyament. Actualment no participa en cap projecte Europeu. La llengua d entesa de tot el projecte fou l anglesa

19 Escola Abel Ferrater - La Selva del Camp Concreció horària del treball de competència lingüística Hores per curs Estructures lingüístiques comunes Horari lliure disposició Blocs de continguts Totals Llengua catalana 1r curs (CI) n curs (CI) r curs (CM) t curs (CM) è curs (CS) è curs (CS) Total Llengua castellana 1r curs (CI) 70 52,5 122,5 2n curs (CI) 70 52,5 122,5 3r curs (CM) t curs (CM) è curs (CS) è curs (CS) Total a llengua estrangera (anglès) 1r curs (CI) (+12h) plàstica 47 2n curs (CI) (+12h) plàstica 82 3r curs (CM) (+12h) plàstica 82 4t curs (CM) (+12h) plàstica 82 5è curs (CS) (+12h) plàstica 117 6è curs (CS) (+12h) plàstica 117 Total

Sitemap09.11.1817:21 Uhr My Stepdaddy Punished My Pussy 3 0 / 01.244 Hits VID P2P DDL 0 Kommentare | Kontaktformular | Dimitri Vangelis Wyman - Born At Night mp3